Feia molts dies que no escrivia res en aquest bloc, però ara comença per mi un nou procés amb els públics.... "D'on prové aquest treball?"... em feia reflexionar l'altre dia la Marga; ja no ho sé... però aquí ens trobem, em trobo, en aquest punt sense retorn... amb els coneixements i camí recorregut, sol o amb companyes i companys, al meu costat i moltes altres vegades al meu davant...
Joan Maria Gual deia que la capacitat del fet cultural en sí, en un sentit complet, ha de ser TRANSFORMADORA (ja sigui de forma individual o col·lectiva) perquè pugui ser anomenat un fet cultural... Enguany per mí ha estat un any molt transformador, i gairebé tot ha tingut a veure amb el teatre, encara que no tot en el sentit "d'espectacle"...
El teatre sempre ha estat la meva passió, i a través d'ell i no, per exemple, d'altres activitats he conegut a algunes de les persones més interessants de la meva vida.
Quan Garcia Lorca deia: "al teatro no hay que ir a ver lo que pasa, sino a ver que nos pasa"... crec que parlava d'això mateix, del fet que si quan anem al teatre (i dic teatre en el sentit ampli d'art escènica quina sigui !) ens passa alguna cosa, llavors estem davant d'un fet cultural. I no només tenint en compte el que ens passa en veure l'espectacle, sinó el que ens passa en la nostra relació amb altres persones del públic, amb la tasca socialitzadora i creadora de comunitat que té el fet d'anar al "teatre" en sí mateix.
Si simplement ens distreu, llavors estem davant d'un acte d'entreteniment, de diversió, i això m'agradaria que s'entengués com una senzilla divisió sense que rere hi hagi cap maniqueisme ni cap judici de valor del que és millor o pitjor, en tot cas com a espectadora cada persona ha de decidir el que més li plagui.
El que sí que tothom hem de tenir molt present és que aquest fet cultural (o producte com a molta gent li plau anomenar-lo) sorgeix d'una societat, d'un moment... es genera en aquest entorn social i acaba retornant-hi.
La majoria de propostes, o fets culturals, dels darrers anys s'han desenvolupat en un entorn del que podríem anomenar l'estat del benestar, però ara comença a haver-hi moltes persones que ja no se senten identificades, que no tenen res a veure (ni volen tenir-ho) amb aquest estat del benestar. Per sort, moltes d'aquestes persones estan involucrades en el món de la creació artística. I seran aquestes persones i no unes altres qui es posaran davant nostre per reivindicar aquesta capacitat transformadora del fet cultural, ja sigui individual o col·lectiva.
Tenim el dret d'exigir que els valors i els estímuls d'aquests fets culturals, puguin augmentar la nostra capacitat de decidir, no minvar-la i, per tant, tenim el dret (i m'arriscaria a dir que també tenim l'obligació) de contribuir al progrés del discurs estètic i ètic de qualsevol fet cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada